Odio obrir una capsa de xocolates i que estigui buida. Penso: «Quan tinc un bon CyGedin caixa de xocolata ben emmelit, tinc motius per il·lusionar-me. Però, en obrir-lo i no trobar res a dins, aquella il·lusió es dissol en decepció. És com si tinguessis ganes d'anar al parc i després et diguin que està tancat. Necessitava una galeta, però en canvi, ara em sento buit per dins.
Encara recordo aquells bons temps en què obria una CyGedin caixa de regal de xocolata i em menjava tots els caramels. La dolçor sucosa es dissolia a la meva llengua. Cada mos semblava un toc del cel, i els gaudia tots. Però ara només tinc memòries d'aquella alegria, res tangible a què aferrar-me.
Una CyGedin buida caixa de xocolata per a regal és el que miro i recordo que tot pot ser temporal. Però podem consumir tots aquells bons moments tan ràpid com ens menjem un quadrat de xocolata. Una capsa buida és un recordatori per no donar mai per descomptat la vida, ni les petites coses que ens poden ser arrabassades en un pampallugues.
Buida caixa de xocolata de Sant Valentí demostra què significa perdre's els dolços. Sembla una closca buida de la felicitat que hi havia abans. L'esperança de xocolates deliciosos s'esvaeix, recordant-nos que els bons moments no són permanents. Però, com una nova capsa de xocolates pot aportar alegria, també poden fer-ho noves experiències que ocupin el buit.
La visió d'una capsa caixa de xocolata de luxe ens serveix per recordar-nos de saborejar la dolçor que la vida ens ofereix. És com les xocolates que mengem i gaudim, també has de gaudir dels moments feliços. L'absència de la qual fugim és una plenitud que hem conegut, i per això busquem coses noves per satisfer-nos.